El paper femení en la tradició budista és una de les fonts més importants a través de les quals s’obté la inspiració per implicar-se en la pràctica del Dharma de Buda. Hi ha hagut nombroses pioneres femenines significatives en la tradició budista tibetana, començant amb la “Buda Mare Primordial, Samantabhadri” (Kuntu-Sangmo), Arya Tara, Sarasvati, Sukhasiddhi, Niguma, Yeshe Tsogyal, Mandarava, Machik Labdron, Jomo Menmo, Sera Khadro, Tara Lhamo i moltes més. La comprensió tibetana del principi femení com a mare es va configurar d’una varietat de fonts dins de la tradició budista. La font més important va ser el Yumchenmo, la Gran Mare Prajnaparamita, Sutra indi del Mahayana, que data del segle II aC. i que continua influint al Tibet fins a l’actualitat.
Tot i que el guerrer rei il·luminat Gesar de Ling demostra el millor de la capacitat masculina, a través d’una autèntica presència i benediccions compassives, també ho fa Yeshe Tsogyal per demostrar el millor de la capacitat femenina, a través d’involucrar-se amb la vida amb saviesa. És l’aspecte femení que s’adapta especialment per travessar les emocions pertorbadores, els obstacles i la ignorància. El principi femení accentua naturalment l’amor bondadós i la delicadesa de la mare i, tanmateix, és capaç d’enfrontar-se plenament a l’experiència i treballar directament amb l’energia tàntrica en tota la seva cruesa. Aquestes habilitats complementen la força del principi masculí, i, juntes, es recolzen entre si perquè la vida es visqui i comprometi plenament. Les dones integren la pràctica del mètode i la saviesa dels dos aspectes Mètode i Saviesa i, a través d’aquesta unió del mètode i la saviesa, un es dirigeix cap a l’estat de la il·luminació, lliure dels sofriments de la vida Samsàrica. Per tant, no importa on i com un romangui, un pot contribuir, d’una de moltes maneres diferents: a través de la generositat, a través del compromís social, a través de la saviesa o a través de la pràctica. De fet així és com un viu una vida digna.
Segons el budisme tibetà Vajrayana, és clar que no hi ha diferència entre homes i dones pel que fa a la pràctica i la il·luminació. A més, en els tractats del Vajrayana es destaca especialment que les grans dones practicants juguen un paper clau en els viatges espirituals de tots els éssers a través de guiar-los, ensenyar-los i iniciaciar-los i, de fet, han beneficiat innombrables éssers sensibles en el passat. Per als tibetans, el “femení” es refereix a les qualitats il·limitades, no aprehensibles i conscients de la naturalesa última de la ment; també es refereix a la manera intensament dinàmica en què aquesta consciència soscava els conceptes, les vacil·lacions i els obstacles en els viatges espirituals dels practicants vajrayana femenins i masculins. El “masculí” es relaciona amb les qualitats de la compassió sense por i les accions que sorgeixen naturalment de la consciència il·limitada i la confiança i l’eficàcia associades a l’acció il·luminada. Des d’aquesta perspectiva sagrada, podem comprendre l’important que és unir o aparellar les qualitats masculines i femenines per ampliar les pràctiques secretes del budisme Vajrayana.
Vajrayogini (Dorje-Naljorma) és considerada la reina de totes les Dakinis en el panteó budista tibetà; ella és la preeminent forma tàntrica de la Buda femenina. Vajrayoguini és important en tots els llinatges tàntrics del Tibet i es diu que ha transmès directament els seus ensenyaments a través dels siddhas Naropa, Maitripa i Indrabhuti. Està connectada particularment a la “Nova Escola de Traducció” (Sarma) del budisme tibetà amb l’Annutara-yoga-tantra, l’Aspecte de la Meditació Insuperable que és el més alt de les quatre classes del tantra. Vajrayoguini també té altres manifestacions, com en la tradició Chakrasamvara, en què la forma més propera a Vajrayoguini és Vajravarahi, la Truja Vajra (Droje-Phakmo). Kurukulla és una altra forma de Vajrayoguini, que magnetitza especialment la passió i la transforma en saviesa.
La forma més airada de la deïtat de meditació Vajrayoguini és Troma-Nagmo, Kalika, la Dama Negra Airada. Està particularment associada a la pràctica “Chöd”, una disciplina tántrica de meditació basada en la Prajnaparamita. Troma Nagmo també és la manifestació sumament airada de Vajravarahi. La Dakini Yeshe Tsogyal va ser una de les consorts més inspirades i destacades de Guru Padmasambhava i l’emanació de la paraula de Vajravarahi. Ella encarna el significat total de “ballarína del cel” (dakini) quan apareix, i la seva forma visionària s’entén clàssicament com dansant, que desplega dinàmicament la seva saviesa i manifesta sense parar les activitats de Buda. Es diu Sarasvati (Yangchenma), la gran Bodhisattva femenina del coneixement, la cultura i la música, la consort pacífica de Manjushri. Yeshe Tsogyal, en la seva dimensió visionària, era la radiant Tara Blanca (Dolma-Karmo) la salvadora que, amb els seus set ulls compassius, atén a la salut i el benestar dels éssers en tots els àmbits. En la seva forma més subtil i essencial, Yeshe Tsogyal es diu “l’expansió de Mahasukha Kuntu Sangmo Samantabhadri, la reina totalment bona”. Aquesta deïtat es diu Buda Mare Primordial, font de tota il·luminació.
Font: http://ripa-international.com/about/ripa-lineage/about/ripa-lineage/
