Descripció
Traduït per Ani Jinba Palmo
Traducció al castellà per María Lleó Castells
«Em produeix un immens plaer saber que s’ha preparat aquest relat autèntic de la vida i activitats de Dilgo Khyentse Rinpoche, a qui sóc afortunat de comptar entre els meus mestres preciosos, perquè li recordin aquells que el van conèixer i informar els que no ».
―La seva Santedat el Catorzè Dalai Lama
Per molt senzillament que intenti relatar la història de la vida de Dilgo Khyentse Rinpoche i per molt sòbria que sigui la meva presentació del seu immens llegat, tinc clar que a l’actual generació d’estudiants li costarà molt de creure que una sola persona pugui aconseguir tant en una sola vida. No obstant això, els relats fantàstics formen part intrínseca de la tradició budista i els sutres mahayana, i els textos tàntrics estan plens de cròniques sorprenents sobre les penalitats i dificultats que els grans bodisatves del passat van haver de superar per rebre ensenyaments i practicar, i de descripcions de l’enorme nombre d’activitats que van ocupar els grans mestres durant la vida. Uns dels exemples més recents són els grans mestres rimé, Jamyang Khyentse Wangpo i Jamgön Kongtrül Lodrö Thaye, que van transformar i revitalitzar el budisme tibetà al segle xix. Només podem meravellar-nos per la immensitat del que van dur a terme. Tan sols la quantitat de textos que van escriure és tan extensa, que resulta difícil creure que fessin una altra cosa a la seva vida a banda d’escriure; de manera similar, la llista d’ensenyaments que van rebre és tan llarga, que hom es pregunta com van poder fer una altra cosa; i tot i així van impartir un nombre increïble d’ensenyaments —més, es podria pensar, dels que és possible donar en una vida.
Avui dia, a molts de nosaltres aquestes narracions ens resulten dubtoses, en el millor dels casos. Tot i això, a algú com jo, que ha tingut l’oportunitat de conèixer un gran ésser com Dilgo Khyentse Rinpoche, l’activitat del qual va ser igual de variada i extensa, gairebé li resulta possible acceptar la idea que al món poden haver existit éssers tan prolífics i despresos com aquests. Per descomptat, llegim tot el temps sobre les notables qualitats dels mestres; hi ha molts llibres que descriuen les qualitats dels mestres altament realitzats, on s’explica detalladament la forma «correcta» en què han de viure i comportar-se. A mi, però, m’hauria resultat impossible creure que algú podria encarnar tantes qualitats virtuoses i fer tant pels altres si no hagués conegut Khyentse Rinpoche. Era la prova vivent. Sense el seu exemple, les biografies dels grans mestres del passat resultarien molt menys creïbles, més aviat similars a les llegendes antigues, com la dels dotze treballs que va dur a terme Hèrcules a la mitologia grega. (Tot i així, sento simpatia pels escèptics i per aquells que no van tenir la fortuna de conèixer i passar temps amb Khyentse Rinpoche, perquè, encara que vaig presenciar les seves activitats amb els meus propis ulls, quan miro enrere hi ha molt que em resulta difícil de creure; per això, no sorprèn que els que no van ser presents allotgin dubtes!)
―Del pròleg de Dzongsar Khyentse Rinpoche
Dilgo Khyentse (1910 – 1991) va ser un venerat mestre de meditació i erudit del llinatge Nyingma del budisme tibetà. Respectat i estimat per totes les escoles del budisme tibetà —i per practicants d’altres tradicions budistes— se’l considera un dels mestres més importants de meditació i de l’acció compassiva.
Ani Jinba Palmo va ser deixebla i traductora de Dilgo Khyentse Rinpoche fins a la mort del mateix el 1991. En l’actualitat, reparteix el seu temps entre la realització de retirs al Nepal i l’Índia i la traducció i interpretació per a mestres tibetans als Estats Units i Europa.
Portada: Fotografia de Dilgo Khyentse per Christian Bruyat.
